Inaugurem l’escola de Sant Pol: un dia de festa

Aquest curs, després de patir gairebé dos anys d’obres, hem estrenat nova escola a Sant Pol i avui acompanyats del Conseller Maragall hem inaugurat entre tots aquest espai on els nostres fills han d’aprendre, no només llengües, socials o matemàtiques, sinó també a conviure, a fer amics a esforçar-se... L’escola primària i la família son la base de nosaltres com persones.

Recordo com ja fa vuit o deu anys quan jo era a l’associació de mares i pares (AMPA) ja parlàvem de que la antiga escola necessitava un recanvi. Amb vint-i-cinc anys complerts les mancances d’una estructura prefabricada i provisional cada dia eren més evidents. A sobra, el poble no parava de créixer. Al mirar en perspectiva me n’adono de que aquests projectes importants per un poble son el resultat d’un llarg procés en el que les persones anem agafant el relleu i passem el testimoni als que venen després fins que arriba el moment que entre tots aconseguim participar a l’acte inaugural.

Recordo, endreçant els papers de l’AMPA, el llibre d’actes de l’associació. Al passar els fulls manuscrits, ara totes aquestes coses ja es fan amb l’ordinador, podies sentir les preocupacions, les alegries, alguna que altre disputa i en definitiva la feina feta de junta rere junta al llarg dels anys de vida de l’escola.



La joia de l’acte s’ha interromput amb un minut de silenci pels nens morts a l’accident de Sant Boi. No he pogut deixar de pensar també en tots aquells altres nens que han patit la desolació a la franja de Gaza. Abans parlava de que aquesta escola es el fruit de deu o quinze anys d’esforç del nostre poble; a la guerra una bomba la podria destruir només en un segon.



La festa ha continuat amb el ball de gegants, música, xocolata... i es que estrenar una escola es una festa!. 


Comentarios

Entradas populares